Geografia

Aspecte actual del terme de Bigues i Riells

Aquest terme municipal és al sector nord-oest de la seva comarca, i està envoltat totalment per termes municipals del Vallès Oriental, excepció feta del límit nord, Sant Quirze Safaja, que si bé està oficialment inclòs en el Vallès Oriental, pertany al Moianès.

Termes municipals limítrofs:

Sant Feliu de Codines	Sant Quirze Safaja	El Figueró i Montmany
Caldes de Montbui		L’Ametlla del Vallès
Santa Eulàlia de Ronçana	Santa Eulàlia de Ronçana	L’Ametlla del Vallès

El Tenes constitueix l’eix vertebral del terme, que travessa de nord-oest a sud-est.

Tres són les unitats bàsiques que formen el terme municipal de Bigues i Riells: el territori del poble de Bigues, el del de Riells del Fai i el de l’antiga parròquia de Sant Mateu de Montbui, agrupada, la darrera, ja des d’antic, dins del de Bigues.

El creixement de Bigues i Riells en el darrer terç del segle XX i primers anys del XXI ha convertit un terme municipal format per un poble, Riells del Fai, i dues poblacions rurals d’hàbitat dispers, Bigues i Sant Mateu de Montbui, en una amalgama d’urbanitzacions, entre les quals el Rieral de Bigues, que a la pràctica exerceix de poble principal del terme. Aquestes urbanitzacions vénen a funcionar com a barris o ravals. L’antiguitat de la pèrdua de la categoria parroquial de Sant Mateu de Montbui, a més, ha fet que el territori antic d’aquesta parròquia quedi assimilat al de Bigues. No és així a Riells del Fai, que manté la seva personalitat pròpia, sentit de territorialitat inclòs.

Demografia

El primer cens és del 1857 després de la fusió de Bigues, Riells del Fai i Sant Mateu de Montbui. Les dades anteriors són la suma dels antics municipis.

Història

Antiga, medieval i moderna

El terme de Bigues té els seus orígens en la baronia de Montbui. Amb seu al Castell de Montbui, aquesta baronia s’estenia, almenys, pels actuals termes municipals de l’Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Lliçà d’Amunt, Santa Eulàlia de Ronçana i Sant Feliu de Codines. Vuit eren les parròquies que es trobaven íntegrament dins d’aquesta baronia: Sant Genís de l’Ametlla, Sant Pere de Bigues, Sant Feliu de Codines, Sant Julià de Lliçà d’Amunt, Sant Mateu de Montbui, Sant Esteve de Palaudàries, Sant Vicenç de Riells i Santa Eulàlia de Ronçana. A més, també comprenia una part de la parròquia de Santa Maria de Caldes de Montbui, l’alou de Sant Miquel del Fai i els termes de Sant Sebastià de Montmajor, Sant Bartomeu de Mont-ras, Santa Justa i Santa Rufina.

Les terres de la baronia es mantingueren unides fins al 1799, any en què se’n separà Sant Feliu de Codines. Poc després, a partir del 1812, es crearen els ajuntaments de l’Ametlla del Vallès, Bigues, Caldes de Montbui, Lliçà d’Amunt, Palaudàries, Riells del Fai, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Mateu de Montbui i Sant Sebastià de Montmajor, alguns dels quals s’hagueren de tornar a unir el 1847, pel fet de no arribar a la xifra de 30 caps de casa, mínim obligatori establert aquell any. És el cas de Bigues, Riells del Fai i Sant Mateu de Montbui, que s’uniren en l’actual terme de Bigues i Riells, anomenat en un primer moment senzillament Bigues (Bigas, en la grafia de l’època, pre-normativa).

Contemporània

A principis del segle XX, Cels Gomis^[1] diu sobre Bigues, textualment, el següent: L’ajuntament d’aquest municipi se reuneix a Riells del Fay y està format per les següents entitats: lo poble de Bigues, los caserius de Riells, lo Picardell, lo Plà del Vermell, Sant Matéu de Montbuy, La Torre y La Vall Blanca de Riells y 185 cases escampades, reunint un total de 263 edificis amb 908 habitants de fet i 899 de dret.

L’Ajuntament

La Casa de Vila vella, actualment seu del Jutjat de Pau i altres dependències municipals

L’ajuntament de Bigues (també Bigas abans d’aplicar els criteris de normalització lingüística del català) existeix, amb l’extensió actual, des del 1835 època en què es constitueixen els ajuntaments tal com existeixen avui. Fins al 1980 s’anomenava, simplement, Bigues. El 1980 adoptà el nom compost de Bigues i Riells.

En documents anteriors al 1800 consten com a tres universitats independents (Universitat era el nom que, durant l’Edat moderna, s’aplicava a la unitat territorial equivalent als actuals municipis. Així, en documents notarials dels segles XVI, XVII i XVIII, tant apareix documentada la Universitat de Bigues, amb el seu batlle i els reus regidors (i altres càrrecs públics) com la Universitat de Riells i la Universitat de Sant Mateu de Montbui. El que sol variar és el complement que s’aplica a Riells: del Fai o Fay (en algun cas, Fall), de Sant Miquel del Fai, entre d’altres.

Quan s’aplicaren les reformes emanades de la Constitució de Cadis, a partir del 1812, es donà peu a la constitució de municipis a partir de les antigues universitats, i en un primer moment es crearen els tres ajuntaments corresponents a les tres universitats esmentades. Ara bé, les reformes en l’organització municipal esdevingudes a partir del 1845 portaren a unificar els municipis petits entre ells, o a agregar-los a un de més gran. El límit fou l’existència de 30 caps de casa; si n’hi havia menys, era obligatòria l’agregació o la unificació amb un altre, o diversos, en les mateixes circumstàncies. Així, Sant Mateu de Montbui es veié impel·lit a unir-se, forçosament, a Bigues. El cas de Riells del Fai és de més difícil explicació, ja que sí que tenia més d’una trentena de caps de família, però el 1847 fou agregat també a Bigues, amb aquest nom com a municipi i, en canvi, amb capitalitat municipal a Riells del Fai.

Alcaldes

Article principal: Llista d’alcaldes de Bigues i Riells

Les persones que han ocupat la presidència de l’ajuntament, amb el càrrec d’alcalde, són les següents:

Modern edifici de la Casa de la Vila de Bigues i Riells

Regidors

De les primeres eleccions democràtiques ençà han estat regidors de Bigues i Riells les persones següents:
Marcel Alemany i Quintana, Manuel Arbiol i Ballarín, Elena Argemí i Morral, Anna Arisa i Argemí, Carles Barcons i Ribes, Eva Bascón García, Miquel Bosch i Valls, Teresa Cabello González, José María Carrasco Cuerva, Ignasi Carreras i Gutiérrez, Eusebio Casado i Menor, Carlos Cela Nuez, Jordi Clua i Giró, Alejandra Crespo Herrera, Maria de Riba i Bouvier, Joan Josep Galiano Peralta, Mateo González i Moya, Manuel Gutiérrez i Cañizares, Yolanda Hernández Resa, Marta Iglesias i Vivet, Joan Moreno i León, Josep Maria Pastallé i Cañadell, Daniel Peralta Nebot, Josep Prat i Francàs, Àngel Robert i Ramírez, Marisol Rodríguez i Miguélez, Teresa Salvador i Guardiola, Francesc Tenas i Serra, Carolina Valverde i Segovia, Manel Verdugo i Pérez, Joan Vila i Massagué, Jaume Vilaregut i Pratcorona, Josep Viñolas i Vilaseca i Andrés Xofra Balbastro, Jose Gómez Tornero, Sílvia Rovira Rabinal, Josep Anton Tripiana Rivas, María Teresa Escobar Gomera, Natàlia Fabián Corbacho, Joan Baptista Company i Claret.

Legislatura 2011-15

• Joan Vila Massagué (CiU), alcalde
• Marta Iglesias Vivet (CiU), regidora
• Josep Prat Francàs (CiU), regidor
• Manel Verdugo Pérez (CiU), regidor
• Alejandra Crespo Herrera (CiU), regidora
• Andrés Xofra Balbastro (CiU), regidor
• Joan Moreno León (PSC-PM), regidor
• Eva Bascón García (PSC-PM), regidora
• Manuel Gutiérrez Cañizares (PSC-PM), regidor
• Joan Josep Galiano Peralta (ERC|E-I-AM), regidor
• Mateo González Moya (PP), regidor
• Jordi Clua Giró (IC-EUIA-E), regidor
• Eusebio Casado Menor (no adscrit), regidor.

Activitat econòmica

Tradicionalment, els pobles de Bigues i Riells del Fai havien viscut quasi exclusivament de l’agricultura; en canvi, el 2005 representava tan sols el 2,6% del valor afegit brut, mentre que la indústria hi representava el 29,7%, la construcció el 13,1% i el sector de serveis, el 54,5%. ^{[cal citació]} Entre 2005 i 2010 s’ha produït la crisi econòmica que ha afectat principalment el sector de la construcció, per la qual cosa aquesta activitat ha entrat en franc retrocés.

Com a la major part de la Catalunya propera a l’àrea metropolitana, el decreixement del sector primari ha estat molt accelerat: si a mitjan segle era el sector majoritari, a finals dels anys 1980 ja només representava el 9,5%, davant del 2,6% esmentat del 2005. ^{[cal citació]}

A més, la conversió d’uns pobles agrícoles en essencialment residencials, com són el 2010, ha fet que una part molt important de la població tingui el seu lloc de treball fora del terme municipal on resideix, cosa que ha potenciat encara més el sector de serveis, davant de la davallada dels altres.

Educació

El 2010 el terme de Bigues i Riells disposa d’una escola bressol, de dues escoles de primària i d’una de secundària, totes quatre situades a Bigues. L’escola bressol, denominada La Puput és al turó de la Parròquia de Bigues. L’escola infantil tradicional del poble es va ampliar, reconvertida en CEIP El Turó, a la qual en els darrers anys s’ha afegit una segona escola del mateix nivell, el CEIP El Colomer. Des del 2003, a més, hi ha a Bigues un institut de secundària, l’Institut Maria de Bell-lloc, denominat així en memòria de l’escriptora Maria del Pilar Maspons i Labrós, descendent de Can Masponç, una de les masies tradicionals i importants de Bigues.

Vegeu també

• La Fàbrica Vella

Referències